El consentiment

L’últim cafè feminista del mes de febrer ha estat acompanyat per un taller previ que ens va permetre conèixer la situació de les dones presents al cafè. Conèixer les nostres vivències i realitats i sentir-nos identificades a obrir vies de debat des de la comprensió i el respecte.

La definició de consens que vam fer servir al llarg del cafè a ser la següent:

Acord mutu verbal en ple estat de lucidesa*.

Lucidesa i consciencia: no anar borratxa, drogada, estar dormint o actuar sota qualsevol tipus de pressió (per relació de poder, xantatge, dependència…)

Ens vam adonar que hi havia diferències entre les relacions homosexuals i heterosexuals. En aquesta última, la funció de respondre però no d’encetar la relació sexual pertanyia, generalment a la dona.

Alguns dels objectius i fites que es van plantejar pel que fa a nosaltres mateixes van ser:

– Prendre consciència corporal i dels nostres límits. Saber escoltar al nostre cos i el que ens ve de gust sense caure en l’auto judici o en la pressió social.

– Validar la nostra comunicació. NO ÉS NO I NOMÉS SI ÉS SI. No només el llenguatge verbal és determinant sinó també els nostres moviments, gestos o expressions.

– El consens ha de ser tractat des que naixem. En el moment que tenim un cos en el qual habitem sent subjectes actius hem de poder parlar d’aquest com a propi, ens pertany i només nosaltres mateixes decidí quin ens toca, quan i com.

– Acceptar el NO com una possible resposta, no com una negativa de la persona que ens l’ha dit o de nosaltres mateixes. El NO és una resposta vàlida i possible i s’ha de respondre a ella amb comprensió i acceptació.

– Erotitzar la comunicació.

Anuncis

Educació sexual i pornografia

COM AFECTA EL PORNO A LES NOSTRES RELACIONS SEXO-AFECTIVES?
Afecta a les decisions estètiques: “no vull follar, perquè no vaig depilada”. Condiciona la expressió del desig si aquest no està representat en l’imaginari hegemònic. Condiciona la disposició a tenir sexe.
Enfront a la falta d’educació sexual condiciona, doncs, l’imaginari que tenim respecte el sexe, ja que crea una idea preconcebuda de com ha de ser l’acte sexual, del que s’ha de fer, i unes expectatives no sempre realistes o vertaderes.
Ens exposem al porno per consum, inclòs abans de començar a tenir relacions sexuals. Aquest s’estén a vídeos, publicitat, cine, etc. Al porno predomina el plaer de l’home, i té lloc una teatralització, on destaquen els gemecs, crits i grans orgasmes que poden donar lloc a assumpcions falses sobre el sexe.
Per exemple, que no tenir un orgasme és anormal. Les estadístiques diuen que el porno no heterosexual és més consumit per homes i que moltes persones consumeixen un porno que representa relacions sexuals diferents a les seves perquè no s’hi identifiquen amb el porno que els hauria de representar.

COM ENS POT EXCITAR ALLÒ QUE SABEM QUE DENIGRA A LA DONA?
Perquè està profundament inculcat. Però alhora, perquè renunciar al plaer? Potser la solució és buscar un altre tipus de porno.
És el porno un producte de consum més? Amb internet s’ha tornat més accessible. Es podria omplir internet d’un altre porno. Porno: la web més consumida abans de google. Predomina les pràctiques coitocèntriques i el plaer femení queda oblidat. També transmet la idea de que “si no hi ha polla no hi ha sexe”.

HI HA UN ALTRE TIPUS DE PORNO. COM FER-LO ACCESSIBLE?

Hi ha porno feminista, com per exemple el de Erika Lust. Però s’ha de pagar. Algunes opcions per fer aquest tipus de porno més accessible:

Financiar-lo fent un crowfunding

Posar-lo a netflix i a altres plataformes mainstream
Més enllà, es poden pensar altres tipus de porno: dibuixos o relats, per exemple

ALTRES REFLEXIONS: consumir porno està més socialment acceptat que consumir prostitució. Hi ha una percepció diferent de la dona explotada. La responsabilitat és de qui el consumeix?
POST PORNO: PORNOTERRORISMO
Du a terme una reapropiació dels sistemes de reproducció de la sexualitat. És un producte cultural i un arma de reivindicació política. La finalitat és que l’espectador s’apropiï de la industria. El postporno va néixer com a moviment filosòfic que volia incomodar i obrir els ulls davant l’exclusió de grups minoritaris com persones trans, persones amb diversitat funcional, etc. de l’imaginari sexual. Es basa en lareproducció de pràctiques sexuals apropiades per persones que s’apoderen en dur-les a terme.

RECOMANACIONS DE TOTES: PELIS, LLIBRES, DOCUMENTALS, SERIES…

  • Sèrie Oh my goig
  • Porno feminista, erica lust
  • Parlar amb amistats de sexe
  • Yes, we fuck
  • Compartir experiències sexuals amb grups de dones (no mixtes), i també en grups mixtes
  • La sexualidad femenina (Casilela Rodigañez)
  • El filtro burbuja
  • The sacred wàter
  • La ley divina
  • Hot girls wanted: turned on (netflix)
  • Venus (filmin)

Educació i salut sexual en relacions no heteronormatives

En primer lloc, i per entrar en calor, vam parlar de quan i com hem tingut informació sobre les relacions no heteronormatives. Cap de nosaltres, de diferents edats hem rebut en el context de la educació secundària formació que vagi més enllà de la heteronormativa. A més, la poca formació que algunes hem tingut, s’ha fet des de lo punitiu i negatiu i tant sols enfocat dins la heteronorma. El sexe se’ns ha ensenyat com una cosa que serveix per a reproduir-nos, i per tant, tot el sexe que no es practica per a la reproducció i més si fuig de la heteronorma, és invisible.

D’altra banda, hem pogut veure com el sistema sanitari no és una excepció en la marginació de les sexualitats no heteronormatives. Amb comentaris sobre el desconeixement de com és la sexualitat entre lesbianes, la despreocupació en tota pràctica en la que no hi hagi possibilitat de reproducció o bé rebutjant fer proves a persones no heteronormatives. I és que la creença de que si no hi ha penetració penis-vagina no és una relació sexual està estesa des del sistema sanitari al sistema educatiu passant per l’imaginari de totes nosaltres. 

En segon lloc, hem abordat el significat de la no heteronormativitat sexual, hem debatut sobre què és el que fa que una relació sexual no sigui heteronormativa. És el gènere? són les pràctiques sexuals? són les dinàmiques de poder? 


Per últim, hem parlat de com sovint hem fet “visites al privilegi hetero” per no haver de donar explicacions, i com aquest ens reporta no haver de lluitar contra la homofobia alhora que ens nega el contacte amb la nostra sexualitat en una lluita inacabable amb nosaltres mateixes. Hem parlat també de com la “sortida de l’armari” és quelcom que hem de fer constantment en els diferents espais en els que assistim  sovint fent front a una negativa a acceptar les nostres relacions sexuals no heteronormatives, així com hem parlat també del privilegi que representa tenir parella a l’hora d’explicar com ens relacionem sexualment i com, en el cas de no tenir parella, aquesta és invisibilitzada. 

Educació i salut en relació al coneixement del propi cos

Cafè feminista, CC Can Déu

I ja tenim aquí les conclusions del primer cafè feminista. Agrair-vos a totes per a participar, per contribuir en construir de manera col·lectiva el contingut d’aquest cafè: Educació i salut en relació al coneixement del propi cos.

Tradicionalment ens hem trobat amb una educació sexual quasi nul·la i falocèntrica on només s’han concebut perspectives heteronormatives i des d’una posició purament biologisicista. Es converteix en una paradoxa el sexe, és un tema tabú però a la vegada la societat està hipersexualitzada és a dir, molta part del consum i de la societat gira al seu voltant.

En l’espai de l’escola ningú ens parla del plaer, ni de les diversitats dins la sexualitat. Caldria fer un treball coordinat amb els diferents agents que intervenen en l’educació de les persones per a poder oferir una educació sexual inclusiva i de qualitat que ens permetés poder decidir i sentir el que volguessim.

Per trencar el tabú ens referim a començar a parlar-ne, a desmitificar el sexe, a poder compartir experiències i dubtes per a poder seguir creixent en relació al coneixement del mateix cos.

També vam coincidir en què en els països occidentals teníem una falsa visió de progrés en el tema, on el sistema pel fet de creure’s del primer món no ens qüestionem la nostra visió en relació a la sexualitat i criminalitzem les que no són com les nostres. Per tant el treball hauria de ser transversal al llarg de la vida de les persones, entendre aquesta educació amb dinamisme i que anem modificant i adaptant als diferents contextos.

Per concloure, veure que podem ser totes i cada una de nosaltres agents de canvi en el nostre entorn què ens hem de seguir formant i enriquint sobre les diferents perspectives i formes de la sexualitat i construir camins cap al coneixement sa del propi cos.

#TambéÉsViolència

Iniciem la nova campanya per desmuntar i assenyalar les diferents violències que patim les dones en aquesta societat patriarcal. La campanya es dura a terme des de Desembre de 2018 al Juny de 2019 on cada mes podreu veure un acte a les nostres xarxes socials. A continuació us deixem el vídeo de presentació. 

Vídeo inici de campanya #Tambéésviolència