26 d’abril: Dia de la Visibilitat Lèsbica

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica volem donar a conèixer sis dones referents en la lluita lesbofeminista:

Analía de Jesús (1974)

Eva Analía de Jesús, argentina, del Boca Juniors i de quaranta-tres anys, també coneguda com a Higui pel seu semblant amb el futbolista René Higuita, fou jutjada per matar un dels seus agressors. No era el primer atac que rebia per ser dona i lesbiana, el 2002 va ser apedregada per un grup d’homes que també va intentar violar-la. En sortir de l’hospital, després de l’agressió, es va trobar la seva casa incendiada. El 16 d’octubre del 2016, de camí a visitar els seus amics del barri, va ser assetjada per un grup d’homes que va intentar una “violació correctiva”. Per defensar-se de l’atac va treure un ganivet que tenia amagat entre els pits i va apunyalar un dels agressors. Així i tot, va acabar colpejada i gairebé inconscient. En arribar la policia no va tenir dret a l’atenció mèdica i ni la fiscalia ni el jutge van acceptar l’assassinat com a legítima autodefensa, així que va passar més de set mesos a la presó mentre els seus agressors segueixen impunes. Ara es troba en llibertat, gràcies a la pressió mediàtica dels moviments feministes argentins, a l’espera d’un judici just. 

undefined Stormé DeLarverie (1920 –  2014)

Stormé DeLarverie, va ser una lesbiana buch coneguda per ser una de les majors referents en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI als USA. La seva trajectòria s’inicia el juny de 1969, durant la revolta de Stonewall. Diverses fonts i ella mateixa afirmen que fou una de les primeres en enfrontar-se a la policia durant la revolta i quan aquests se l’emportaven en la furgoneta cridà: “Per què no feu res?!” desembocant així la desobediència civil i iniciant el moviment LGTBI estatunidenc. També va formar part del Jewel Box Revueera: un conjunt d’artistes, 11 drag queens i 1 drag king, ella mateixa, sent així la primera drag king de la història. Fent aquest paper va inspirar altres dones a portar roba d’homes per vestir de carrer. Fins als vuitanta anys va ser una “guardiana de les lesbianes de Village”, sortia a les nits a vigilar els pubs de lesbianes de NY per tal de que no es cometés cap agressió. Va morir mentre dormia el 2014 a Brooklyn.

undefined Kasha Jacqueline Nabagesera (1980)

És una activista LGTBI d’Uganda, un dels països on encara no és legal l’homosexualitat. És coneguda per ser fundadora de l’organització Freedom and Roam Uganda, un grup per a la defensa dels drets LGTBI i únic grup lèsbic del país. Donat que Uganda no reconeix els drets dels homosexuals, Kasha ha estat assetjada tant verbalment com física en diverses ocasions i, a més, ha patit dues “violacions correctives” al llarg de la seva vida. I no només això, també ha estat amenaçada de mort, per la qual cosa s’ha vist obligada a canviar diversos cops de residència. Per últim, l’any 2011 va guanyar el premi per la defensa dels drets humans de la Fundació Martin Ennals a Ginebra.

undefined Maria-Mercè Marçal (1952-1998)

Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona, però es reivindica com originària d’Ivars d’Urgell, on va passar la seva infantesa. Sempre va tenir molt present la seva família establerta al camp i dedicada a la vida pagesa. La seva obra s’emmarca dintre del marc de la resistència política i cultural antifranquista, amb la qual comença a escriure en català, influenciada pel moviment Nova Cançó i també dona classes de català a Sant Boi. El 1973 juntament amb el poeta Ramon Pinyol Balasch i d’altres crea Llibres del Mall, una editorial que neix amb la voluntat de publicar poesia en català. A més de ser una ferma defensora de la llengua catalana i la llibertat durant el franquisme, també és coneguda per la seva obra Terra de mai on parla de l’alliberació lèsbica i l’homosexualitat femenina, fins aquell moment silenciada. M-M. Marçal és també un referent de la lluita feminista, el seu segon poemari Bruixa de dol comença a fer popular el seu paper en el feminisme. El 1979 crea la secció de Feminisme de la Universitat de Catalunya d’Estiu de Prada i en els seus últims anys de trajectòria impulsa la creació del Comitè de dones escriptores dins el Centre Català del PEN. Fins que el càncer se l’emportà amb quaranta-cinc anys mai va deixar de militar i lluitar.

undefined Monique Wittig (1935-2003)

Monique Wittig és una de les teòriques feministes més influents en el lesbofeminisme i una de les fundadores del “Mouvement de libération des femmes” (MLF). Escrivia teatre, novel·la i, sobretot, poesia. Atorga un paper fonamental al llenguatge, entès com una eina de construcció i desconstrucció. Les seves obres més polèmiques han estat The Straight Mind, Les Guérillères i Le Corps lesbien. Wittig posa sobre la taula una premissa: “Les lesbianes no són dones” i busca, així, desmuntar la categoria de dona, fer-la més inclusiva, més potent, construir el cos de la dona des d’una perspectiva no heteronormativa, així com lluitar contra un feminisme essencialista i un llenguatge androcentrista. El feminisme ha de fer seu el llenguatge. També se la coneix per ser una de les precursores de la teoria queer i haver treballat juntament amb altres referents com Simone de Beauvoir i Christine Delphy. Finalment, mor a Arizona el 2003 deixant un gran llegat.

undefined Victòria Sau (1930-2013)

Victòria Sau, professora de psicologia de la Universitat de Barcelona i teòrica feminista, és una de les referents del feminisme radical a Catalunya. Les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants. Va dedicar la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous per sustentar una anàlisi més global i més innovadora.Creadora del concepte de feminisme científic; va transmetre les seves idees amb un llenguatge senzill, lúcid i per a tothom. S’introdueix al feminisme amb el Manifiesto para la liberación de la mujer, però planteja amb més profunditat el rol de les dones en la història a la seva obra Diccionario ideológico feminista. Al llibre El buit de la maternitat sosté la tesi que la maternitat no existeix, que la mare ha estat apropiada pel “pater’ al negar a les dones la condició de subjecte polític i reduir-les a recipients biològics.

Esperem que us hagi agradat i hàgiu après, tant com nosaltres, les vides d’aquestes dones lluitadores.

Visca, visca, visca la lluita feminista!

També us deixem aquí els cartells que hem fet servir a les nostres xarxes socials per si és del vostre interès:

Crisi de la cultura davant el Covid-19

Davant l’actual crisi econòmica en el sistema capitalista, en una societat on la cultura viu en un inestable equilibri ja de per si, aquesta ha quedat relegada a l’últim esglaó en l’escala de prioritats, forçant moltes artistes a tancar el seu negoci, assumir el pagament d’impostos desmesurats o haver de pagar la quota d’autònoms sense poder rebre cap ingrés.

Les petites llibreries i editorials, sales de teatre i concerts, músiques i actrius són els sectors més precaritzats de l’àmbit cultural i resten a l’espera que es prenguin mesures polítiques davant la situació actual, tal com ha passat en altres sectors.

Amb la campanya Ara Cultura, que representa el 98% del sector, s’han unificat esforços i es reclama un finançament més just a la Generalitat. 

Apostem doncs, per aquelles llibreries autogestionades o independents, que  no formen part d’un gran grup editorial i que ens acosten la cultura popular i la literatura crítica a la gent autòctona del barri, allunyant-nos d’aquelles grans indústries que ens condicionen el contingut que rebem, com consumim la cultura i que contribueixen en elititzar aquesta ciutat. 

Perquè tornin a aixecar la persiana, compra llibres ara!

Desde Cortsenques Dissidents, us animem a participar en la iniciativa de #LlibreriesObertes (https://llibreriesobertes.cat/), on podeu comprar els llibres que vulgueu a la vostra llibreria més propera i anar-los a buscar quan puguin obrir de nou. Pots fer la comanda a través del web i el 100% de l’import anirà a la llibreria que tu hagis escollit. 
Tanmateix, i aprofitant l’excepcionalitat d’aquest dia de Sant Jordi que ens toca viure, us convidem a reflexionar sobre si volem continuar amb un model que, com veiem, pot fer trontollar tot el sector editorial (autors, editors, correctors, distribuïdors, llibreters, etc.) i també cultural si no se celebra una festivitat d’un sol dia a l’any. Per aquest motiu, les llibreries cooperatives han creat la campanya #SempreÉs23. Aquí podeu llegir el manifest i adherir-vos-hi: http://culturacooperativa.cat/llibreries/ .

La cultura es defensa i cuida tot l’any!

III Jornada feminista: L’art com a eina de lluita

Són les 9 del matí i, mentre algunes es fan un cafè, les altres arriben més o menys despertes. No sabíem si plouria o si no vindria ningú, però el que no ens imaginàvem era que acabaríem el dia ballant en una plaça Concòrdia plena de vosaltres.
Des de Cortsenques Dissidents volem donar les gràcies a totes les persones amb les quals vam compartir aquell espai tan especial per a nosaltres: a les que vau passar una estona, a les que vau menjar paella o vau fer-vos una birra de cinc minuts, a les que vau venir tot el dia o mig obligades per la vostra col·lega, a les que vau venir a ballar i a partir d’ara heu fet del dancehall el vostre modus vivendi, a les que vau venir amb llibreta i boli a la taula rodona, a les que us venia de pas i a les que ho teníeu marcat amb retolador a l’agenda 
 —lila, és clar.
Moltes gràcies per la vostra disposició i la vostra lluita, companyes. Esperem que ens tornem a trobar molt aviat.

I, per descomptat, moltes gràcies a totes les artistes que vau participar al llarg de la jornada. Sense vosaltres no hauria estat possible!


Visca, visca, visca la lluita feminista!  

Juny: Construcció de gènere

La construcció del mateix gènere, adequant-se al sistema binari imposat, exerceix violència contra les dones en els rols i estereotips que s’estableixen socialment, i també a les identitats no normatives inhabilitant un espai i seguretat per a totes les persones.

A continuació us deixem els cartells que vam fer servir durant aquest mes.

Maig: El món laboral

L’1 de maig és el dia del treballador, normalment obviant a la dona treballadora, no només a casa sinó també a la feina. Amb el mes de maig, hem volgut denunciar les diferències salarials, de posicionament en càrrecs directius i les renúncies familiars que hem de prendre, entre d’altres. Així com el grau més gran de vulnerabilitat segons la nostra posició econòmica i social: pobresa hereditària, situació administrativa irregular… a la que estem sotmeses.

A continuació us deixem els cartells que vam fer servir durant aquest mes.