AUTOPLAER -Cafès feministes-

Aquest dissabte dia 04 de Febrer vam iniciar els cafès feministes d’enguany amb la temàtica de l’autoplaer. La convocatòria va ser tot un èxit, una setantena de dones reunides per a compartir coneixements, vivències, idees i experiències. Es van habilitar tres espais de debat amb les temàtiques següents: “què és el plaer?”, “estereotips i prejudicis sobre l’autoplaer” i “experiències”. Les dones participants van anar canviant amb llibertat d’espai de debat . Per a nosaltres va ser màgic poder compartir aquestes hores amb totes i cadascuna de vosaltres. A continuació us deixem les conclusions que vam extreure en cada un dels grups.

16386935_1232990756748271_6474065420890200718_n
Foto del cafè feminista de l’Autoplaer

AUTOPLAER / Què és el plaer? 
El plaer és autorespecte, és llibertat, és culta a una mateixa i és una forma d’estar completes. És fer el que ens dóna la gana sense haver de justificar-nos.

El plaer no és només sexual, pot ser físic o mental. Però socialment se’ns ven que el plaer és físic i econòmic.

Se’ns ha inculcat que el plaer femení és donar plaer als altres, que necessites donar aquest plaer per estar completa. Però no és així, primer ets tu i després els altres. Hem de reivindicar el nostre plaer, i aprendre a respectar-nos encara que la societat no ho faci. Hem de compartir experiències entre nosaltres, perquè queda molt clar com es masturba un home, però és tabú com ho fa una dona.

És important estar sola per conèixer-se a una mateixa. Saber què ens agrada i com ens agrada. També es pot conèixer el plaer estant amb una altra persona.

Separar individualisme d’estar soles. La soledat és necessària. La soledat també és comunitària. Són molt importants els espais de reflexió no mixtes, perquè posen el pes al col·lectiu.

Els desitjos són patriarcals, perquè hem estat educades i vivim en una societat patriarcal, i no hem de renunciar-hi. Si ets feminista no pots defensar aquest plaer? No ens hem de culpabilitzar, ja ens pressiona prou la societat perquè ho fem entre nosaltres. Però és bo plantejar-se d’on venen els nostres desitjos. La maternitat és una cosa imposada o ho desitgem realment?

Hem de deixar enrere la victimització. Tombar els rols (“teoria de reconeixement”). El paper de submisa és ser una supervivent, no ens hem de desvaloritzar entre nosaltres, sinó que hem d’unir forces, perquè la lluita és la mateixa. Estem constantment en construcció. El feminisme t’empodera però després què? S’ha de sostenir d’alguna manera.

  

AUTOPLAER / Estereotips i prejudicis sobre l’autoplaer

En aquest grup vam discutir (i divagar) sobre els condicionants i els límits de l’autoplaer, no només el relacionat amb la masturbació, sinó en un context més general.
Vam parlar de l’estigma i les etiquetes que encara comporta parlar obertament de masturbació sent una noia, i les vergonyes que això comporta, i l’evident biaix de gènere que es te quan parlem d’autoplaer femení respecte quan es parla del masculí, el grup va estar d’acord en que el primer pas per trencar amb això es no qüestionar-nos entre nosaltres i donar-nos suport.

Vam concloure que en part la cultura judeo-cristiana del nostre entorn influeix en que ens sentim brutes o impures ni que sigui a nivell no conscient i això ens va portar a parlar de temes encara més tabú dins del plaer. El tabú anal i el sexe i la masturbació durant la menstruació.

La conversa va anar derivant sobre altres formes d’autoplaer, i perquè no considerem el cuidar-nos i el plaer sensual al que ens porten moltes coses com a autoplaer, més enllà de la masturbació. Es van esmentar recursos per aquest tipus de plaers, algunes cuinen, algunes ballen (aquí se’ns en va anar una mica a parlar de la música que ballem i el sexisme vs l’empoderament que en podem treure), algunes es dediquen una dutxa…
Ens van quedar molts temes oberts al tinter, i va sortir la proposta de muntar un cafè o una xerrada específicament sobre menstruació!

RECURSOS 

  • Pornografía:

Porno fet pensant amb les dones de la directora Erika Lust:

http://erikalust.com/

Pàgina sobre el plaer femení (vídeos de pagament):

https://www.omgyes.com/

  • Llibres:

“Nascudes pel plaer” de Mireia Darder

“Pornoterrorismo” i “Coño potents” de Diana Torres

  • Relacions i plaer

Relaciones poliamorosas sin sexo según opening up: http://www.golfxsconprincipios.com/lamoscacojonera/relaciones-poliamorosas-sin-sexo-segun-opening-up/

  • Autoplaer i cos

Si no puedo perrear no es mi revolución: http://gentedigital.es/comunidad/june/2013/07/24/si-no-puedo-perrear-no-es-mi-revolucion/

Feminist implications of Zumba: https://vanquishshame.wordpress.com/2014/11/02/the-feminist-implications-of-zumba/

  • Recursos per parlar de plaer amb infants:

Recursos per parlar de pornografia amb nens i nenes:

http://thepornconversation.org/

Llibres i contes:

El tesoro de Lilith

Pessigolles

I el recurs final…. Les taques de sang de la roba surten fàcil amb aigua oxigenada i aigua freda!

  

AUTOPLAER / Experiències

REFLEXIONS

  • Néixer ensenyades vs ensenyar per a fer néixer la sexualitat. Durant el cafè vam estar reflexionant al voltant de les nostres primeres experiències amb l’autoplaer. Ens va encantar descobrir la diversitat de vivències diferents: diferents edats de presa consciència de l’autoplaer, entorns socials que afavorien l’acceptació de l’autoplaer o el rebuig cap aquest, formes diferents de donar-se autoplaer des de xiques. Clarament totes havíem notat diferència del tracte de l’autoplaer versus els homes, trobant molta menys acceptació… sobre tocar-se el cony no sen fan bromes i tampoc queda bé xulejar que les dones ens toquem per por a ser presa de vexacions y insults. Com a idea interesant, entre moltes altres, va sorgir que mai ningú t’ensenyava com t’havies de tocar per a sentir plaer. És a dir que tant per part de l’educació formal com la que es rep a casa ningú t’explica que tocant-te el clítoris, la vagina i voltants pots gaudir tant i que en canvi als nens se’ls hi facilita al ensenyar-los indirectament amb les maniobres de prevenció de la fimosi. Si volem viure la sexualitat amb naturalitat estaria bé començar canviant la forma d’ensenyar la relació entre autoplaer i infants.

En general predominava una ocultació de la realitat que les dones des de nenes podem descobrir el plaer de tocar-nos de formes infinites i que no es parla sovint ni amb amics, ni amb familiars, ni a les escoles. Segons la OMS hauríem de començar a educar  i a parlar de la masturbació a partir dels 4 anys.

Ens va sorprendre gratament notar un petit canvi generacional que va ser detectat per part de les integrants més grans del grup que van notar que la gran majoria de noies més joves havien pogut parlar obertament d’autoplaer i fins i tot practicar-lo en comunitat amb les seves amigues. Exposaven que això era una gran milloria ja que elles fins a ser més grans no n’havien pogut parlar amb ningú.

Per acabar aquest apartat moltes de nosaltres vam començar tocant-nos restregant-nos amb altres objectes o amb les nostres mans, però van sorgir moltes històries explicant com havíem après, i com seguíem aprenent, a tocar-nos allà on toca, i com ens anàvem coneixent cada vegada més. Moltes vam coincidir en que impulsades pel “falopatriarcat” havíem començat a tocar-nos introduint objectes o els dits a la vagina obviant per desconeixement el clítoris amb molta obstinació pensant que això era el que la societat deia que havíem de gaudir.

Continuem aprenent i gaudint =)

  • Pressions socials, o meuques o frígides. Com a dones som sovint preses com a objectes sexuals, pel que a vegades tendim a la hipersexualització sense respectar els “tempos” de cadascuna per a iniciar-se amb l’autoplaer volent respondre a uns estímuls constants per part d’amistats i societat. Hem d’anar en compte ja que moltes ens hem sentit pressionades fins i tot en referent a la nostra pràctica de l’autoplaer. La pràctica de l’autoplaer és i ha de ser cent per cent lliure de pressions i per a aconseguir-ho hem d’anar amb compte de no ser partícips d’aquesta imposició de pressions, força més comuns del que ens pensem al “món alternatiu”.
  • Clitoriana o vaginal. Ni unes ni altre, prou d’intentar etiquetar. Segons el moment del cicle, emocional, ens agrada més tocar-nos més el clítoris, més a dintre la vagina, els voltants o a tot arreu. Si que es va comentar que sovint a l’hora de donar-nos autoplaer obviàvem la resta del cos sense fer ús de totes les zones erògenes que cadascuna té. Proposem acariciar-nos més i descobrir-nos més.
  • Autoimatge i autoplaer. Fer l’amor amb una mateixa sovint està molt relacionat amb la autoimatge que tenim ja que aquesta, amb tots les pressions heteropatriarcals, s’escola en els nostres moments d’autoplaer dificultant-lo. Com a idees es va proposar que l’autoplaer mateix era una eina per al treball que suposa dia a dia estimar-nos cada part de nosaltres i que com a idees podíem fer l’exercici de tocar-nos mirant-nos al mirall.
  • A mi no em consola ningú. No ens agraden els “consoladors” com a terme, ningú ni cap objecte ens ha de consolar de res, només volem gaudir ja sigui amb nosaltres mateixes o amb la companyia de diferents objectes com ara els dildos, en canvi ens encanten els dildos, plugs anals, boles xines, ous…
  • Pornografia? No va ser una de les temàtiques principals dintre d’experiències, però si que va anar sortint en la conversa i algunes dels llocs d’on el trèiem i quin porno ens excitava i quin no. Podeu trobar les planes webs, còmics, etc als recursos. No vam entrar massa en què en pensàvem però si que es va comentar que estaria bé fer un cafè
  • El famós squirt. Algunes tenim sempre l’ejaculació femenina sense controlar-ho, altres l’hem après a controlar i altres no l’hem experimentat mai. Es van compartir experiències així com pors al respecte. Podríem destacar el fet que per la experiència de les participants en el cafè no té perquè anar lligat a l’orgasme, que sovint ens genera situacions incòmodes perquè ens fa patir que la olor o el fet d’ejacular sobre l’altre persona pugui molestar. No sabem d’on prové científicament parlant, cap la possibilitat que provingui de la glàndula skene (remanent prostàtic?).
  • Masturbar-se com analgèsic menstruació. No hi ha més a dir vam compartir experiències de si ens analgèsia els dolors perimenstruals.
  • Escoltar-nos a nosaltres mateixes. Com a persones som canviants i hem après a no escoltar-nos i a no donar-nos temps dedicat a nosaltres mateixes. Hem de canviar-ho… què us sembla una cita romàntica amb una mateixa?

IDEES.

  • Prova, cuida’t, escolta’t i gaudeix!
  • Dedica’t temps per a l’autoplaer.
  • Calendari reivindicatiu amb fotos de nosaltres tacades amb la menstruació.

RECURSOS.

650_147689908112976565_1782728728606260_238866390_n
Petites Luxures
A %d bloguers els agrada això: