LLENGUATGE I FEMINISME- Cafès feministes

Aquest dissabte hem pogut compartir plegades unes quantes hores de reflexió i debat sobre el llenguatge i el feminisme. Vam ser una cinquantena de dones gaudint, compartint, aprenent i debaten com canviar la societat heteropatriarcal a través del llenguatge. Un dissabte més ha sigut molt interessant i us deixem aquí algunes de les reflexions que vam extreure’n. Moltes gràcies a totes per fer possible aquestes jornades.

Tal i com vam fer en el cafè introduirem el tema i les conclusiona amb un text de María Irazusta que es diu “Eso lo será tu madre”:

“Siendo un zorro un hombre astuto, una zorra es una prostituta. Y, por supuesto, nada tiene que ver un respetable hombre público con una mujer pública, una prostituta. Es que, además, un fulano es alguien sin identificar, mientras que una fulana es una prostituta; un golfo es un pillo, un juerguista, en cambio una golfa es una prostituta; un cualquiera es un pobre don nadie, mientras que una cualquiera es una prostituta; y aquel que no tiene un destino determinado y está perdido nos produce cierta aflicción, mientras que una perdida es una prostituta. Y no teniendo lobo atisbo de menosprecio, una loba puede ser desde una femme fatale, devoradora de hombres, hasta –¡cómo no!– una prostituta… ¡Qué obsesiones continúan adheridas a nuestra cultura para que tantas palabras de uso común, en femenino, designen invariablemente a una prostituta! Y para rematar, cuando se quiere acentuar que algo no solo es malo, sino pésimo, pues ya se sabe: esto es una puta mierda o esto está de puta pena”.

Ara ja si donem pas a les conclusions!

LLENGUATGE I FEMINISME / Grup 1

La comunicació és una eina de lluita. El llenguatge ens reflecteix. El llenguatge invisibilitza allò que no es nombra, per tant hem de visibilitzar i dir el que no s’està dient.
Quan fem l’exercici d’utilitzar un llenguatge acurat, ens estem desconstruint, en aquest temps de reflexió és on està la lluita, és on posem en dubte la normalitat que se’ns imposa.
És important cuidar el lèxic i no tant la gramàtica. És igual si la RAE no ho accepta com a correcte, el llenguatge el formem les persones.

Hem de ser conscients de les coses que diem, però no ens hem de castigar, ja que les paraules (pejoratives) que utilitzem formen part del sistema heteropatriarcal en el qual hem estat educades.
Hem d’apropiar-nos del llenguatge o trencar amb tot utilitzant termes completament nous? Un cop ens hem apropiat de la paraula ‘puta’ hem d’explicar a les persones perquè la utilitzem? El perquè d’aquesta apropiació? Hem d’estar contínuament fent pedagogia?
El col·lectiu Queer s’ha reapropiat de la paraula.

El llenguatge no verbal és molt important.
L’espai públic és dels homes. Nosaltres no podem ser violentes. Hem de poder sentir-nos i voler ser violentes sense que sigui patriarcal. Ens atribueixen les coses d’homes quan actuem com ells. Se’ns imposa un rol que no ens deixa ser violentes. Tenim dret a tenir ràbia. Podem utilitzar l’autodefensa per arribar a la igualtat. Aquesta ràbia l’expressem amb insults patriarcals, hem de trobar nous termes per enfadar-nos. (Teatre de les oprimides: per treballar i saber ocupar l’espai)

Perquè les dones ens hem de sentir incloses dins del plural genèric masculí, i és tant raro utilitzar el femení? Hi ha un rebuig a lo femení, misogínia.
L’heteropatriarcat està a totes les esferes de la vida. Els canvis són lents, per tant hem de començar ja. Què passa quan utilitzem el plural genèric femení? Utilitzar-lo és un primer pas. És important aquesta reacció de la persona receptora. Hem de portar-ho a l’àmbit personal, laboral sense quedar com una ‘feminazi’.

És bo generalitzar segons quin àmbit professional ens estiguem referint? (Exemples on s’utilitza masculí o femení: agressor / doctor / infermera…)

Què passa quan els homes utilitzen el femení genèric/plural o singular? És una falta de respecte? Pot no ser-ho si hi ha un treball darrere, si hi ha una coherència, si aquestes persones estan en desconstrucció i ho utilitzen el seu dia dia i no és pur ‘postureo’? Des de la seva posició els hi pot ser més fàcil utilitzar el femení genèric que a nosaltres.

Recursos alternatius al femení genèric
– Apropiar-se de termes de l’anglès: però hi ha moltes persones que no l’entenen.
– Tod(x)s: la x no la poden llegir les persones cegues i no es pot pronunciar.
– Referir-nos a persones, per fugir de binarismes i així incloure a les persones que no es defineixen com a home o dona.
– Plural neutre.
– Ell/Ella: substituir per ‘pop’.

Propostes
– Insultar en masculí: no té la mateixa repercussió perquè l’home està sobrevalorat.
– Utilitzar expressions com ‘hem surt dels ovaris’, ‘cómeme el coño’.

 

LLENGUATGE I FEMINISME / Grup 2

-L’ús de la “x” té certs problemes com que és impronunciable i no es pot transcriure per les persones cegues. Proposen substituir-ho per la “e”.

-Debat sobre manllevar paraules de l’anglès:
Suposa una pèrdua de bagatge cultural. Cada cultura té les seva riquesa, cal apoderar-nos del nostre propi rerefons cultural.

-La RAE/IEC no té en compte el llenguatge feminista.

-A Suècia s’han inventat un pronom neutre: han (ell), hon (ella), HEN (neutre)

-TERMCAT: Centre de Terminologia. Cada any accepta neologismes.

-En català tenim paraules inclusives com: canalla, quitxalla, mainada,…

-La documentació acadèmica científica és molt sexista. Per exemple, la utilització de la paraula “home” per a “ésser humà”

– Llibre d’estil de Josep Maria Mestres: dedica un capítol sencer al llenguatge no sexista

-Apoderar-nos de paraules que han estat vistes com a negatives. Per exemple puta, queer.

-En castellà s’utilitza la “e”, en català s’hauria d’utilitzar “i” o “o”

-Utilització del femení per part de la comunitat gai d’una forma subversiva–> abraçar la feminitat d’una altra forma

-Subversions del llenguatge. Per exemple, tractar-nos a nosaltres mateixes en masculí

-Canviar el llenguatge vulgar. Per exemple, “acoñonante”, “coñonudo”

-Opinions negatives sobre el femení genèric: s’utilitza com a venjança.

-A Austràlia el govern ha legalitzat un tercer gènere: intersex. Es pot tenir el DNI amb aquest gènere

-La LSC (llengua de signes catalana) inclou molts neologismes. Són referents de la nostra pròpia cultura que desaprofitem.

-Trencar amb el llenguatge sexista ens faria visibilitzar la lluita feminista?

-Per què el col·lectiu de les treballadores sexuals sempre estan a les nostres boques? Tant en positiu com en negatiu.

-Insults contra les mares: “fill de puta”, “ta mare és més gorda que… “,… Va lligat als dos models de dones: santes/mares vs. Putes. (O frígides o putes).

-Lectures: “La mala dona”, de Marc Pastor; “Por el culo”, de Javier Sáez; “Bitch planet”, còmic de Kelly Sue Dekonnick

-Cançons: “Me gusta ser una zorra”, “Las histericas somos lo máximo”

-Canviar el vocabulari per afalagar nois i noies. Ells: màquines, jefes, campions… Elles: guapes, precioses

-Anar als orígens etimològics de les expressions i paraules per saber el seu context i el seu contingut de gènere.
Per exemple: “Denigrant” significa tractar una persona com un negre.
“Perdre oli” ve de l’antiga Roma, quan els “gigolos” romans es posaven oli d’oliva al cul per tenir relacions sexuals amb altres homes, i en acabar els regalimava l’oli
“Echar un polvo” ve de quan les dones aprofitaven els descansos de la feina per a maquillar-se. Deien que “iban a echar-se un polvo”, però en realitat anaven a mantenir relacions sexuals

LLENGUATGE I FEMINISME / Recursos d’ambdós grups

LLIBRES

– “La mala dona”, de Marc Pastor.

– “Por el culo”, de Javier Sáez.

– “Bitch planet”, còmic de Kelly Sue Dekonnick

– “Llibre d’estil” de Josep Maria Mestres: dedica un capítol sencer al llenguatge no sexista

CANÇONS

– “Me gusta ser una zorra”

– “Las histericas somos lo máximo”

ALTRES

 

 

A %d bloguers els agrada això: