FEMINISME I ANTIESPECISME- Cafès feministes

Dissabte passat vam inaugurar una nova edició dels cafès feministes, un cop més ens va encantar que entre totes poguéssim construir un espai de debat, aprenentatge i sobretot de confiança! Gràcies!!

Aquest és un recull dels conceptes o idees que van sorgir durant el debat:

Conceptes bàsics

Especisme

Ser especista significa discriminar determinats individus pel fet de no pertànyer a una determinada espècie (normalment la humana). És a dir, considerar de forma desfavorable als animals no humans enfront dels animals humans, tot i que tots dos tenen interessos similars. Concretament, els interessos en viure, en no patir i en gaudir de les seves vides.

Interseccionalitat

La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l’activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw. És l’estudi de les identitats socials solapades o intersectades i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories “biològiques”, socials o culturals com el gènere, l’ètnia, la classe, la discapacitat, l’orientació sexual, la religió, la casta, l’edat, la nacionalitat i altres eixos d’identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells.

Si volem un feminisme interseccional, i per tant, si el subjecte polític del feminisme no pot estar determinat per factors arbitraris com el color de la pell, la classe social, l’orientació sexual o les capacitats físiques o cognitives, llavors aquí entra en joc si hauria de basar-se en un criteri com l’espècie, igualment arbitrari.

Ecofeminisme (segons Catia Faria)

L’ecofeminisme vincula l’ecologisme i el feminisme, defenent que l’opressió cap a les dones i les identitats de gènere no normatives i l’explotació de la natura i dels animals no humans formen part de la mateixa lògica de dominació patriarcal. D’aquesta forma, per l’ecofeminisme la lluita feminista hauria d’incorporar el principi ecologista de la preservació de la natura com a forma de contrarestar aquesta lògica de dominació masculina i reduir la violència exercida sobre tots els habitants de la terra. En altres paraules, atès que la principal força opressiva en relació al gènere i a l’espècie prové de patriarcat, la millor forma de neutralitzar aquest desequilibri és aliant-se amb la natura.

BBBBBBBBBBBBBBBBB

Preguntes de debat

– Es pot ser feminista i especista? És una incoherència?

– Què ens impedeix practicar l’antiespecisme?

– Podem tenir mascotes si som antiespecistes?

– Quines implicacions té el famós eslògan feminista “lo personal és polític” encunyat per Carol Hanisch a The Personal is Political (1969)?

– Ser feminista i antiespecista implica defensar una posició ecofeminista?

Reflexions

L’objectiu a curt termini estaria bé que fós aconseguir ser feministes i antiespecistes. No hi ha d’haver lluites de primera i lluites de segona. Ens hauríem de relacionar amb igualtat amb els animals.

Els humans ens situen a dalt de la piràmide, segons l’educació que hem rebut, ens consta molt baixar d’aquesta posició de privilegi. Hem crescut veient els animals com mascotes.

Els antibiòtics que consumim són fruit d’experiments amb animals, igual que els cosmètics, tabac…

Tant l’opressió sexista com l’especista participen en la construcció de la masculinitat cisheteropatriarcal, que és un tipus d’identitat basada en la dominació, la força física i sexual, la competitivitat, la caça o el consum de carn. Per tant, si els animals són víctimes de la mateixa lògica de dominació patriarcal, de la mateixa “mitologia de la masculinitat”, ser feminista hauria de passar per ser antiespecista per no participar d’aquesta lògica.

El feminisme ha de fonamentar en l’oposició a tota jerarquia basada en el poder i la força. Per exemple, les vaques són prenyades artificialment i després de tenir el vedell són separats. Aquest últim és utilitzat per a carn, i la mare és munyida per extreure-li la llet. Així, el feminisme hauria d’oposar-se a forçar embarassos en dones i en femelles d’altres espècies.

S’extreu un rendiment econòmic molt elevat dels animals. Tenir una granja implica voler obtenir un benefici.

El veganisme és un luxe, per persones amb un benestar econòmic.

També es poden reciclar els aliments.

Apostar per un consum de proximitat i de temporada (cistelles ecològiques), s’ha de trobar l’equilibri, perquè la soja és un aliment que s’extreu dels països del tercer món, per menjar-nos-la a occident. Expropiació de recursos.

Diferenciar entre ser antiespecisme i tenir respecte pels animals, tot hi acceptar que nosaltres estem en una posició de privilegi respecte a ells.

Actualment podem veure certa apropiació per part de les marques. Com per exemple mercadona. Cap a l’exterior veiem un interès per augmentar la seva oferta en productes vegans però a l’hora això genera una contradicció, ja que es sap que com a empresa no ofereix bones condicions laborals als treballadors i treballadores entre d’altres.

De la mateixa manera existeix la possibilitat que tots aquests productes que actualment van sorgint per a la comoditat del canvi a una vida més ètica produeixi més un rentat de consciència en canvi de produir un canvi real (amb coherència).

 

Enllaços i articles útils

La revolución feminista ha de ser antiespecista: https://broadly.vice.com/es/article/wje7zz/feministas-liberacion-animal-antiespecistas

A %d bloguers els agrada això: