APROPIACIÓ DEL DISCURS FEMINISTA PER PART DE LES GRANS MARQUES- Cafès feministes

Estem encantades amb la col·laboració de totes per a poder compartir aprenentatges i experiències donant recorregut a un tema de debat!!!! Gràcies 🙂

Aquestes són algunes de les definicions, conceptes i conclusions que van sortir dissabte passat:

Conceptes

 Feminisme burgès: el feminisme burgès es concep a si mateix com a via perquè a les dones també se’ls reconegui el dret d’enriquir-se, explotar i ocupar càrrecs. Quan examinem les problemàtiques que tenen les dones ens els diferents àmbits de la vida, l’enfocament burgès aborda la qüestió de gènere de forma parcial, com un conjunt desordenat de fenòmens aïllats, sense contradir la base teòrica i ideològic del sistema capitalista.

  • Feminisme pop: el feminisme que està de moda
  • Feminisme de mercat: apropiació del feminisme per part del capitalisme

 Feminisme de classe: El feminisme de classe defensa la lluita per l’emancipació de la dona obrera entenent que el masclisme és el resultat de tot un sistema d’opressió que és el patriarcat, que es sustenta en la propietat privada i que, en l’actualitat, es dona sota les relacions de producció capitalistes.

Interseccionalitat: La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l’activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw. És l’estudi de les identitats socials solapades o intersectades i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories “biològiques”, socials o culturals com el gènere, l’ètnia, la classe, la discapacitat, l’orientació sexual, la religió, la casta, l’edat, la nacionalitat i altres eixos d’identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells.

– Quan es va començar a despolitizar el feminisme per a convertir-se en una moda, en un producte més de la indústria capitalista?

El feminisme “mola”. De fet, que el feminisme sigui considerat com una estratègia de màrketing vol dir que el discurs i la seva acceptació està creixent de tal manera que ja és suficientment quelcom vàlid per a fer-ne negoci. La paraula feminista ha perdut, en gran part, el to perjoratiu que fa uns anys tenia, i el mercat va apropiant-se constantment de tot allò que va trobant útil per a fer beneficis.

Aquest feminisme pop, però pot voler dir buidar de sentit el feminisme, trobar-nos donant suport a una campanya que, al incorporar la paraula “feminista” ens faci creure que la lluita s’ha guanyat i que s’ha arribat al final de l’opressió de gènere.

D’altra banda, la introducció d’aquest feminisme pop ens pot dur a introduir certs conceptes i cert debat en la cultura popular, a classes no polititzades en aquest sentit que es veuran interpel·lades pels missatges de les samarretes de les botigues on solen anar a comprar. La introducció d’aquesta retòrica és vista, per algunes, com una oportunitat de que el feminisme s’introdueixi en la cultura popular i que, a partir de actes tant contradictoris com comprar una samarreta d’una gran marca que explota dones a l’altra punta del mon, aquesta dona que l’ha comprada se senti interpel·lada pel discurs feminista.

 La mancança d’aquest posicionament és la incapacitat d’introduir les crítiques a aquest feminisme pop i tot el discurs que pensem que el feminisme hauria de dur a les dones que entren en contacte amb el feminisme mitjançant accions de consum. D’altra banda, i com a segona mancança d’aquest posicionament, trobem la possibilitat de caure en un feminisme políticament correcte, amable a l’heteropatriarcat.

CAFE 3

– Pot el feminisme mantenir el seu component revolucionari dins del feminisme pop?

Si el “ser pop” és rebutjat per les feministes ens trobem davant d’una altra disjuntiva: com arribem a les màximes persones possibles sense caure en el parany de la cultura pop? És possible criticar la cultura pop des d’una posició pop?

El fet de la existència d’un feminisme de mercat o de un feminisme pop porta intrínsecament a pensar que és un feminisme que no fa por, que no fa trontollar privilegis i, per tant, que és un feminisme que no pretén canviar les estructures de poder que ens oprimeixen.

La cultura pop no ha de ser allò que aglutini diferents feminismes, perque el feminisme pop no és només un feminisme de mínims que hem d’abraçar, sinó que és una corrent del feminisme insuficient per a nosaltres. Hem de trobar altres maneres que serveixin per aglutinar diferents discursos feministes que no passin per un feminisme pop, de mercat o amable a l’heteropatriarcat. Perque el feminisme sigui més aviat una eina per a escriure i reescriure la història i no tant un moviment trendy.

– És útil el “feminisme de mercat” dins de la lluita feminista?

Pot el feminisme no ser anticapitalista? Com ens relacionem les feministes anticapitalistes amb un feminisme de mercat? D’entrada, durant el cafè és va fer l’analogia del feminisme a una caixa de pandora: un cop l’obres és impossible fer la vista grossa a totes les estructures de poder i privilegis que en surten. D’altra banda, el feminisme és descrit per les assistents no només com un procés d’aprenentatge, on les feministes anem sumant lluites que ens semblen indestriables de la lluita contra l’heteropatriarcat, sinó uqe també ha de ser una eina de lluita col·lectiva i combativa, que vagi més enllà del pensament intel·lectual.

Així doncs, en si ens considerem feministes anticapitalistes, no hem de resignar-nos a conviure amb un feminisme pop o  de mercat. La crítica a les estructures econòmiques i de poder ha de seguir present per aprofundir en aquest discurs, més enllà de la reivindicació  i el component de lluita contra el patriarcat que aquest feminisme aporta.

A %d bloguers els agrada això: