El consentiment

L’últim cafè feminista del mes de febrer ha estat acompanyat per un taller previ que ens va permetre conèixer la situació de les dones presents al cafè. Conèixer les nostres vivències i realitats i sentir-nos identificades a obrir vies de debat des de la comprensió i el respecte.

La definició de consens que vam fer servir al llarg del cafè a ser la següent:

Acord mutu verbal en ple estat de lucidesa*.

Lucidesa i consciencia: no anar borratxa, drogada, estar dormint o actuar sota qualsevol tipus de pressió (per relació de poder, xantatge, dependència…)

Ens vam adonar que hi havia diferències entre les relacions homosexuals i heterosexuals. En aquesta última, la funció de respondre però no d’encetar la relació sexual pertanyia, generalment a la dona.

Alguns dels objectius i fites que es van plantejar pel que fa a nosaltres mateixes van ser:

– Prendre consciència corporal i dels nostres límits. Saber escoltar al nostre cos i el que ens ve de gust sense caure en l’auto judici o en la pressió social.

– Validar la nostra comunicació. NO ÉS NO I NOMÉS SI ÉS SI. No només el llenguatge verbal és determinant sinó també els nostres moviments, gestos o expressions.

– El consens ha de ser tractat des que naixem. En el moment que tenim un cos en el qual habitem sent subjectes actius hem de poder parlar d’aquest com a propi, ens pertany i només nosaltres mateixes decidí quin ens toca, quan i com.

– Acceptar el NO com una possible resposta, no com una negativa de la persona que ens l’ha dit o de nosaltres mateixes. El NO és una resposta vàlida i possible i s’ha de respondre a ella amb comprensió i acceptació.

– Erotitzar la comunicació.

A %d bloguers els agrada això: