AVORTAMENT- cafès feministes

Aquest dissabte vam gaudir de l’últim cafè feminista d’aquest any, i vam acabar amb un tema que trobem d’allò més important i interessant: l’avortament. Començarem amb un resum del que diu actualment el BOE referent a la salut sexual i reproductiva i a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE).  

[Les setmanes de gestació es comencen a comptar a partir del primer dia de l’última regla]

IVE permesa en les següents premisses:

  1. Petició de la dona: si £ 14 setmanes gestació. Es requereix un “temps de reflexió” de 3 dies entre rebre la informació i la realització de la IVE.
  2. Causes mèdiques (patologia fetus o risc vida i salut de la dona) si £ 21 setmanes gestació. El dictamen l’ha de fer un metge/essa diferent al que realitzi el procediment, excepte si es tracta d’una cuada d’urgència per risc vital.
  3. Anomalies fetals incompatibles amb la vida. Es pot realitzar IVE durant tota la gestació sense límit de setmanes. El dictamen l’ha de fer un metge/essa diferent al que realitzi el procediment, excepte si es tracta d’una causa d’urgència per risc vital.
  4. 16-17 anys:
  • llei 2010: Permetia avortament havent de demanar autorització d’un pare/mare/tutor/tutora excepte si això suposava un perill per a la integritat física de la menor o impliqui perill de violència intrafmailiar, amenaces, coaccions, maltractaments, o desenvoqui en una situació de desarrelament o desemparament.
  • Modificació llei 2015: actualment SEMPRE es necessita l’autorització d’un/a representant legal de la menor.

 

L’AVORTAMENT/conclusions

Avortament en dones menors d’edat

Hem anat enrere amb la nova llei. El fet d’haver de demanar permís a un/a representant legal per a poder avortar pot implicar molta problemàtica personal per a la dona en qüestió que és perfectament capaç de prendre aquesta decisió per si sola o amb l’ajuda dels familiars i/o professionals que ella sol·liciti. La nova llei és paternalista i no deixa marge a “error”, a canvis d’opinió ni a l’autonomia de la dona.

Educació específica de l’avortament

Totes estem d’acord en què l’educació juga un paper molt important en la planificació familiar i la vivència de la sexualitat i és per aquesta raó que no entenem perquè només existeix educació en com evitar els embarassos no desitjats però no en quines opcions tens quan t’has quedat embarassada i has de decidir què volem fer. Tenim dret a rebre aquesta educació per a saber terminis, com funcionen els diferents procediments de la IVE, si hi ha possibilitat d’assistència psicològica durant o després de prendre la decisió, com es pot donar en adopció…. Creiem que hi ha una greu mancança en el sistema educatiu en aquest aspecte.

Ajudes psicològiques durant la presa de decisions i després

Trobem que és molt necessari tenir el dret a optar a una assistència psicològica durant la presa de decisions i després d’aquesta. De la mateixa forma que en l’educació, hi ha molta mancança en aquest aspecte. 

L’avortament i el capitalisme

En un moment del debat se’ns va plantejar el dubte de com és que només se’ns permet avortar en casos de fetus “no normatius” (fetus amb malformacions o amb patologies-malalties fetals)  entre les 15-21 setmanes. La resposta ens va resultar òbvia: la societat capitalista necessita que ens reproduïm per a tenir ma d’obra i aquesta mà d’obra ha de ser “sana per a treballar”.

Quins haurien de ser els límits per a poder avortar?

La decisió d’optar per a la IVE és multifactorial i no es pot abraçar en una llei. Potser aquest és la pregunta més difícil de respondre i la que genera més controvèrsia a la societat. Les opinions varien des del no avortament, fins a sempre hauria d’estar permès sense límits de setmanes de gestació. Entremig hi ha les opcions de quan comença a patir-sentir el fetus (tenim el dubte de si realment es pot saber), quan el procediment per a l’IVE ja està en el seu últim escaló i consisteix en una inducció de l’embaràs*,

No vam arribar a cap decisió unànime però vam coincidir en que sempre era opció de la dona i que per tant no hauria d’estar limitat.

*IVE es pot realitzar de forma farmacològica, de forma quirúrgica (aspiració) i amb la inducció del part, segons setmanes de gestació.

Parlem-ne, normalitzem-ho, prou tabús!

Només 1 de cada 4 embarassos tirà endavant, la resta són avortaments espontanis. Sent l’avortament una cosa que passa molt sovint, com és que no en parlem tampoc de l’abortament espontàni, com és que no diem que estem embarassades fins el segon trimestre d’embaràs? Potser si ho diguéssim i després expliquéssim que hem tingut un avortament no desitjat la societat sabria respondre millor i normalitzar-ho (sense mirar-te amb cara de pena, o jutjar-te com a no ser suficient…) i potser així també s’acceptaria més fàcilment que es pogués parlar obertament de la interrupció voluntària de l’embaràs. Entenem que pot ser molt problemàtic perquè et trobes amb molt de rebuig social com si ja no en tinguessis prou amb lidiar amb tu mateixa, les teves pors i les teves expectatives. 

També comentem que les nostres àvies quan se’ls pregunten quants fills/es tenen acostumen a explicar que van tenir tants embarasos entre tal i pascual van tenir un avortament i… Potser hauríem de recuperar aquesta naturalitat i tot seria més fàcil i ens podríem desempallegar de tantes pressions internes i externes.

Perills de l’avortament clandestí

L’avortament clandestí causa 70.000 morts anuals (dades any 2009 segons un informe de l’institut Guttmacher). I aquestes es donen òbviament en països amb lleis més restrictives. Des d’avortaments amb plantes les dosis de les quals son molt complicades de dosificar, avortaments amb instrumental no estèril, avortament amb productes tòxics o amb medicació falsa que es pot obtenir per internet… Per això són tant importants organitzacions com Women on Waves (trobareu el link a baix a l’apartat de recursos) que donen suport mèdic i material a dones que volen realitzar un avortament clandestí.

Lactància, doulas i altres

Al final del matí vam fer un viratge del tema cap a la lactància i totes les pressions que això et suposa tant si decideixes lactar amb llet materna com si ho vols fer (o ho has de fer) amb fórmula per a nadons. Es va comentar la criança compartida i la lactància compartida.

També vam comentar el paper de les doulas en l’acompanyament durant l’embaràs i els primers anys de criança.

 

L’AVORTAMENT/Recursos

LLEIS ESTAT ESPANYOL

Women on waves: http://www.womenonwaves.org/es/page/514/-

Informe Institut Guttmacher sobre l’abortament a nivell mundial: http://abortoinfosegura.com/blog/informe-del-instituto-guttmacher-sobre-aborto-a-nivel-mundial/

SER DONA AL MERCAT LABORAL- Cafès feministes

Aquesta setmana passada hem anar de bòlit i no hem pogut penjar abans les conclusions del tercer cafè feminista d’enguany, però com que més val tard que mai aquí us les deixem, no sense abans repetir-vos: moltes gràcies a totes per fer possible aquestes jornades!

SER DONA AL MERCAT LABORAL 

Les dones tenen una disponibilitat parcial en el mercat laboral i treballen menys hores anuals que els homes a causa que se’ls ha assignat històricament i han assumit el pes del treball domèstic i de cura a la llar. L’Enquesta d’Usos del Temps (2010) ens mostra que persisteixen les desigualtats de gènere en relació al treball no remunerat: els homes realitzen una mitjana de 2 hores i 32 minuts diaris a la cura de la llar i de la família mentre que les dones dediquen el doble d’hores (4 hores 29 minuts de mitjana diària).

Una altra de les característiques de la situació de les dones en el mercat laboral és que ocupen menys càrrecs de responsabilitat i tenen més dificultats per a l’accés de llocs millor remunerats, que són considerats masculins. Això és el que es coneix com a segregació en el mercat laboral, i pot ser tant horitzontal (les dones treballen en sectors d’activitat amb menor prestigi i pitjors condicions) com vertical (hi ha menys dones que ocupen càrrecs de responsabilitat en les empreses). Es tradueix en menor salari per a les dones per pertànyer a posicions amb menor remuneració i associades a nivells inferiors en estructures de promoció laboral.

D’altra banda, la diferència salarial de dones i homes es mesura a través de la bretxa salarial. Segons aquest indicador les dones cobren un 24% menys que els homes. Aquesta diferència, entre altres factors, es deu al fet que els homes poden gaudir mes dels complements salarials com ara l’antiguitat o els complements per perillositat o ús de força, que es donen sobretot, en sectors molt masculinitzats.

Per poder lluitar contra les desigualtats en el mercat laboral és fonamental conèixer primer els nostres drets laborals. El paper dels sindicats majoritaris és qüestionable, estan masculinitzats i han perdut la credibilitat. Es fa necessari llavors, l’organització activa de les dones per lluitar pels nostres drets laborals. L’exemple de la lluita de les Kellys ens pot inspirar. Veiem com una necessitat a creació de grups de suport de dones on puguem aprendre de les experiències de les altres, formar-nos i informar-nos sobre els nostres drets laborals i en definitiva, crear una xarxa d’ajuda.

6 punts per a l’autodefensa feminista

  1. Reivindiquem la maternitat!

Una noticia ha generat polèmica: a Itàlia una empresa ha fet un contracte indefinit a una dona embarassada de nou mesos (enllacem el link al final). A partir d’aquesta notícia van començar a sortir temes relacionats amb com afecte la maternitat o la possible maternitat a la nostra vida en el món del treball remunerat. Les expectatives que tenim respecte de la nostra vida a la feina, però també les expectatives d’altres persones.

Van sorgir moltes propostes sobre com hauria de reorganitzar-se la vida en el món del treball remunerat per incloure la maternitat.

  1. Pregunta, pregunta i no te’n refiïs (multinacionals)

Diferents empreses, moltes d’elles multinacionals comencen a fer passos cap a la paritat dins l’empresa. Sous que funcionen per trams i no negociats individualment, horaris que afavoreixen la conciliació, cursos per a dones per a prevenir agressions a la feina, i un llarg etcètera. Però, fins a quin punt és pur marketing? Siguem conscients que per a algunes grans empreses aquests plans d’igualtat suposen avantatges econòmics, subvencions, etc. No ens conformem amb plans a mitges tintes, seguim preguntant i reivindicant més drets!

  1. És la meva vida, i a tu què t’importa?

En entrevistes de feina no et poden preguntar si tens o si vols tenir fills o si tens parella. Tampoc et poden preguntar per la teva orientació sexual o pel lloc d’origen. Tampoc hem de donar explicacions un cop incorporades a la feina. Podem compartir aquesta informació, però també podem evitar respondre i fins i tot podem mentir. No entrem en el seu joc!

  1. Coneix les teves companyes.

Davant d’actituds masclistes acostumem a sentir-nos soles i sovint ens consta exterioritzar-ho. Cuida les teves companyes i teixim xarxa!

  1. Sóc la cambrera, no el plat.

El meu cos no es cosifica, enlloc! Tampoc  la feina. Totes ens sentim jutjades diàriament per la nostra aparença o la nostra indumentària. Aquest fet no és aïllat de les professions cara al públic, sinó que és un fet transversal. Contra això cal formar-nos i fer valer els nostres drets. No és senzill ja que aquesta és una pressió que sovint és subtil i transgredir suposa qüestionar les regles imperants al lloc de treball. Davant d’això, cal en primer lloc no jutjar-nos entre nosaltres i buscar solidaritats entre nosaltres. Per a l’autodefensa cal pensar que no és “ella” (una tercera persona) l’afectada, sinó que l’afectada per aquestes normes informals que ens cosifiquen som “nosaltres” (primera persona del plural). Com a companyes, amigues i fins hi tot clientes, responguem conjuntament a la cosificació!

Totes aquestes actituds masclistes perpetuen la nostra posició al a feina, fins a quin punt els nostres companys de feina estan disposats a perdre els seus privilegis?

Autodefensa també a la feina!

 

RECURSOS:

16641045_1245117642202249_4854170921118550393_n

 

 

 

LLENGUATGE I FEMINISME- Cafès feministes

Aquest dissabte hem pogut compartir plegades unes quantes hores de reflexió i debat sobre el llenguatge i el feminisme. Vam ser una cinquantena de dones gaudint, compartint, aprenent i debaten com canviar la societat heteropatriarcal a través del llenguatge. Un dissabte més ha sigut molt interessant i us deixem aquí algunes de les reflexions que vam extreure’n. Moltes gràcies a totes per fer possible aquestes jornades.

Tal i com vam fer en el cafè introduirem el tema i les conclusiona amb un text de María Irazusta que es diu “Eso lo será tu madre”:

“Siendo un zorro un hombre astuto, una zorra es una prostituta. Y, por supuesto, nada tiene que ver un respetable hombre público con una mujer pública, una prostituta. Es que, además, un fulano es alguien sin identificar, mientras que una fulana es una prostituta; un golfo es un pillo, un juerguista, en cambio una golfa es una prostituta; un cualquiera es un pobre don nadie, mientras que una cualquiera es una prostituta; y aquel que no tiene un destino determinado y está perdido nos produce cierta aflicción, mientras que una perdida es una prostituta. Y no teniendo lobo atisbo de menosprecio, una loba puede ser desde una femme fatale, devoradora de hombres, hasta –¡cómo no!– una prostituta… ¡Qué obsesiones continúan adheridas a nuestra cultura para que tantas palabras de uso común, en femenino, designen invariablemente a una prostituta! Y para rematar, cuando se quiere acentuar que algo no solo es malo, sino pésimo, pues ya se sabe: esto es una puta mierda o esto está de puta pena”.

Ara ja si donem pas a les conclusions!

LLENGUATGE I FEMINISME / Grup 1

La comunicació és una eina de lluita. El llenguatge ens reflecteix. El llenguatge invisibilitza allò que no es nombra, per tant hem de visibilitzar i dir el que no s’està dient.
Quan fem l’exercici d’utilitzar un llenguatge acurat, ens estem desconstruint, en aquest temps de reflexió és on està la lluita, és on posem en dubte la normalitat que se’ns imposa.
És important cuidar el lèxic i no tant la gramàtica. És igual si la RAE no ho accepta com a correcte, el llenguatge el formem les persones.

Hem de ser conscients de les coses que diem, però no ens hem de castigar, ja que les paraules (pejoratives) que utilitzem formen part del sistema heteropatriarcal en el qual hem estat educades.
Hem d’apropiar-nos del llenguatge o trencar amb tot utilitzant termes completament nous? Un cop ens hem apropiat de la paraula ‘puta’ hem d’explicar a les persones perquè la utilitzem? El perquè d’aquesta apropiació? Hem d’estar contínuament fent pedagogia?
El col·lectiu Queer s’ha reapropiat de la paraula.

El llenguatge no verbal és molt important.
L’espai públic és dels homes. Nosaltres no podem ser violentes. Hem de poder sentir-nos i voler ser violentes sense que sigui patriarcal. Ens atribueixen les coses d’homes quan actuem com ells. Se’ns imposa un rol que no ens deixa ser violentes. Tenim dret a tenir ràbia. Podem utilitzar l’autodefensa per arribar a la igualtat. Aquesta ràbia l’expressem amb insults patriarcals, hem de trobar nous termes per enfadar-nos. (Teatre de les oprimides: per treballar i saber ocupar l’espai)

Perquè les dones ens hem de sentir incloses dins del plural genèric masculí, i és tant raro utilitzar el femení? Hi ha un rebuig a lo femení, misogínia.
L’heteropatriarcat està a totes les esferes de la vida. Els canvis són lents, per tant hem de començar ja. Què passa quan utilitzem el plural genèric femení? Utilitzar-lo és un primer pas. És important aquesta reacció de la persona receptora. Hem de portar-ho a l’àmbit personal, laboral sense quedar com una ‘feminazi’.

És bo generalitzar segons quin àmbit professional ens estiguem referint? (Exemples on s’utilitza masculí o femení: agressor / doctor / infermera…)

Què passa quan els homes utilitzen el femení genèric/plural o singular? És una falta de respecte? Pot no ser-ho si hi ha un treball darrere, si hi ha una coherència, si aquestes persones estan en desconstrucció i ho utilitzen el seu dia dia i no és pur ‘postureo’? Des de la seva posició els hi pot ser més fàcil utilitzar el femení genèric que a nosaltres.

Recursos alternatius al femení genèric
– Apropiar-se de termes de l’anglès: però hi ha moltes persones que no l’entenen.
– Tod(x)s: la x no la poden llegir les persones cegues i no es pot pronunciar.
– Referir-nos a persones, per fugir de binarismes i així incloure a les persones que no es defineixen com a home o dona.
– Plural neutre.
– Ell/Ella: substituir per ‘pop’.

Propostes
– Insultar en masculí: no té la mateixa repercussió perquè l’home està sobrevalorat.
– Utilitzar expressions com ‘hem surt dels ovaris’, ‘cómeme el coño’.

 

LLENGUATGE I FEMINISME / Grup 2

-L’ús de la “x” té certs problemes com que és impronunciable i no es pot transcriure per les persones cegues. Proposen substituir-ho per la “e”.

-Debat sobre manllevar paraules de l’anglès:
Suposa una pèrdua de bagatge cultural. Cada cultura té les seva riquesa, cal apoderar-nos del nostre propi rerefons cultural.

-La RAE/IEC no té en compte el llenguatge feminista.

-A Suècia s’han inventat un pronom neutre: han (ell), hon (ella), HEN (neutre)

-TERMCAT: Centre de Terminologia. Cada any accepta neologismes.

-En català tenim paraules inclusives com: canalla, quitxalla, mainada,…

-La documentació acadèmica científica és molt sexista. Per exemple, la utilització de la paraula “home” per a “ésser humà”

– Llibre d’estil de Josep Maria Mestres: dedica un capítol sencer al llenguatge no sexista

-Apoderar-nos de paraules que han estat vistes com a negatives. Per exemple puta, queer.

-En castellà s’utilitza la “e”, en català s’hauria d’utilitzar “i” o “o”

-Utilització del femení per part de la comunitat gai d’una forma subversiva–> abraçar la feminitat d’una altra forma

-Subversions del llenguatge. Per exemple, tractar-nos a nosaltres mateixes en masculí

-Canviar el llenguatge vulgar. Per exemple, “acoñonante”, “coñonudo”

-Opinions negatives sobre el femení genèric: s’utilitza com a venjança.

-A Austràlia el govern ha legalitzat un tercer gènere: intersex. Es pot tenir el DNI amb aquest gènere

-La LSC (llengua de signes catalana) inclou molts neologismes. Són referents de la nostra pròpia cultura que desaprofitem.

-Trencar amb el llenguatge sexista ens faria visibilitzar la lluita feminista?

-Per què el col·lectiu de les treballadores sexuals sempre estan a les nostres boques? Tant en positiu com en negatiu.

-Insults contra les mares: “fill de puta”, “ta mare és més gorda que… “,… Va lligat als dos models de dones: santes/mares vs. Putes. (O frígides o putes).

-Lectures: “La mala dona”, de Marc Pastor; “Por el culo”, de Javier Sáez; “Bitch planet”, còmic de Kelly Sue Dekonnick

-Cançons: “Me gusta ser una zorra”, “Las histericas somos lo máximo”

-Canviar el vocabulari per afalagar nois i noies. Ells: màquines, jefes, campions… Elles: guapes, precioses

-Anar als orígens etimològics de les expressions i paraules per saber el seu context i el seu contingut de gènere.
Per exemple: “Denigrant” significa tractar una persona com un negre.
“Perdre oli” ve de l’antiga Roma, quan els “gigolos” romans es posaven oli d’oliva al cul per tenir relacions sexuals amb altres homes, i en acabar els regalimava l’oli
“Echar un polvo” ve de quan les dones aprofitaven els descansos de la feina per a maquillar-se. Deien que “iban a echar-se un polvo”, però en realitat anaven a mantenir relacions sexuals

LLENGUATGE I FEMINISME / Recursos d’ambdós grups

LLIBRES

– “La mala dona”, de Marc Pastor.

– “Por el culo”, de Javier Sáez.

– “Bitch planet”, còmic de Kelly Sue Dekonnick

– “Llibre d’estil” de Josep Maria Mestres: dedica un capítol sencer al llenguatge no sexista

CANÇONS

– “Me gusta ser una zorra”

– “Las histericas somos lo máximo”

ALTRES

 

 

AUTOPLAER -Cafès feministes-

Aquest dissabte dia 04 de Febrer vam iniciar els cafès feministes d’enguany amb la temàtica de l’autoplaer. La convocatòria va ser tot un èxit, una setantena de dones reunides per a compartir coneixements, vivències, idees i experiències. Es van habilitar tres espais de debat amb les temàtiques següents: “què és el plaer?”, “estereotips i prejudicis sobre l’autoplaer” i “experiències”. Les dones participants van anar canviant amb llibertat d’espai de debat . Per a nosaltres va ser màgic poder compartir aquestes hores amb totes i cadascuna de vosaltres. A continuació us deixem les conclusions que vam extreure en cada un dels grups.

16386935_1232990756748271_6474065420890200718_n
Foto del cafè feminista de l’Autoplaer

AUTOPLAER / Què és el plaer? 
El plaer és autorespecte, és llibertat, és culta a una mateixa i és una forma d’estar completes. És fer el que ens dóna la gana sense haver de justificar-nos.

El plaer no és només sexual, pot ser físic o mental. Però socialment se’ns ven que el plaer és físic i econòmic.

Se’ns ha inculcat que el plaer femení és donar plaer als altres, que necessites donar aquest plaer per estar completa. Però no és així, primer ets tu i després els altres. Hem de reivindicar el nostre plaer, i aprendre a respectar-nos encara que la societat no ho faci. Hem de compartir experiències entre nosaltres, perquè queda molt clar com es masturba un home, però és tabú com ho fa una dona.

És important estar sola per conèixer-se a una mateixa. Saber què ens agrada i com ens agrada. També es pot conèixer el plaer estant amb una altra persona.

Separar individualisme d’estar soles. La soledat és necessària. La soledat també és comunitària. Són molt importants els espais de reflexió no mixtes, perquè posen el pes al col·lectiu.

Els desitjos són patriarcals, perquè hem estat educades i vivim en una societat patriarcal, i no hem de renunciar-hi. Si ets feminista no pots defensar aquest plaer? No ens hem de culpabilitzar, ja ens pressiona prou la societat perquè ho fem entre nosaltres. Però és bo plantejar-se d’on venen els nostres desitjos. La maternitat és una cosa imposada o ho desitgem realment?

Hem de deixar enrere la victimització. Tombar els rols (“teoria de reconeixement”). El paper de submisa és ser una supervivent, no ens hem de desvaloritzar entre nosaltres, sinó que hem d’unir forces, perquè la lluita és la mateixa. Estem constantment en construcció. El feminisme t’empodera però després què? S’ha de sostenir d’alguna manera.

  

AUTOPLAER / Estereotips i prejudicis sobre l’autoplaer

En aquest grup vam discutir (i divagar) sobre els condicionants i els límits de l’autoplaer, no només el relacionat amb la masturbació, sinó en un context més general.
Vam parlar de l’estigma i les etiquetes que encara comporta parlar obertament de masturbació sent una noia, i les vergonyes que això comporta, i l’evident biaix de gènere que es te quan parlem d’autoplaer femení respecte quan es parla del masculí, el grup va estar d’acord en que el primer pas per trencar amb això es no qüestionar-nos entre nosaltres i donar-nos suport.

Vam concloure que en part la cultura judeo-cristiana del nostre entorn influeix en que ens sentim brutes o impures ni que sigui a nivell no conscient i això ens va portar a parlar de temes encara més tabú dins del plaer. El tabú anal i el sexe i la masturbació durant la menstruació.

La conversa va anar derivant sobre altres formes d’autoplaer, i perquè no considerem el cuidar-nos i el plaer sensual al que ens porten moltes coses com a autoplaer, més enllà de la masturbació. Es van esmentar recursos per aquest tipus de plaers, algunes cuinen, algunes ballen (aquí se’ns en va anar una mica a parlar de la música que ballem i el sexisme vs l’empoderament que en podem treure), algunes es dediquen una dutxa…
Ens van quedar molts temes oberts al tinter, i va sortir la proposta de muntar un cafè o una xerrada específicament sobre menstruació!

RECURSOS 

  • Pornografía:

Porno fet pensant amb les dones de la directora Erika Lust:

http://erikalust.com/

Pàgina sobre el plaer femení (vídeos de pagament):

https://www.omgyes.com/

  • Llibres:

“Nascudes pel plaer” de Mireia Darder

“Pornoterrorismo” i “Coño potents” de Diana Torres

  • Relacions i plaer

Relaciones poliamorosas sin sexo según opening up: http://www.golfxsconprincipios.com/lamoscacojonera/relaciones-poliamorosas-sin-sexo-segun-opening-up/

  • Autoplaer i cos

Si no puedo perrear no es mi revolución: http://gentedigital.es/comunidad/june/2013/07/24/si-no-puedo-perrear-no-es-mi-revolucion/

Feminist implications of Zumba: https://vanquishshame.wordpress.com/2014/11/02/the-feminist-implications-of-zumba/

  • Recursos per parlar de plaer amb infants:

Recursos per parlar de pornografia amb nens i nenes:

http://thepornconversation.org/

Llibres i contes:

El tesoro de Lilith

Pessigolles

I el recurs final…. Les taques de sang de la roba surten fàcil amb aigua oxigenada i aigua freda!

  

AUTOPLAER / Experiències

REFLEXIONS

  • Néixer ensenyades vs ensenyar per a fer néixer la sexualitat. Durant el cafè vam estar reflexionant al voltant de les nostres primeres experiències amb l’autoplaer. Ens va encantar descobrir la diversitat de vivències diferents: diferents edats de presa consciència de l’autoplaer, entorns socials que afavorien l’acceptació de l’autoplaer o el rebuig cap aquest, formes diferents de donar-se autoplaer des de xiques. Clarament totes havíem notat diferència del tracte de l’autoplaer versus els homes, trobant molta menys acceptació… sobre tocar-se el cony no sen fan bromes i tampoc queda bé xulejar que les dones ens toquem per por a ser presa de vexacions y insults. Com a idea interesant, entre moltes altres, va sorgir que mai ningú t’ensenyava com t’havies de tocar per a sentir plaer. És a dir que tant per part de l’educació formal com la que es rep a casa ningú t’explica que tocant-te el clítoris, la vagina i voltants pots gaudir tant i que en canvi als nens se’ls hi facilita al ensenyar-los indirectament amb les maniobres de prevenció de la fimosi. Si volem viure la sexualitat amb naturalitat estaria bé començar canviant la forma d’ensenyar la relació entre autoplaer i infants.

En general predominava una ocultació de la realitat que les dones des de nenes podem descobrir el plaer de tocar-nos de formes infinites i que no es parla sovint ni amb amics, ni amb familiars, ni a les escoles. Segons la OMS hauríem de començar a educar  i a parlar de la masturbació a partir dels 4 anys.

Ens va sorprendre gratament notar un petit canvi generacional que va ser detectat per part de les integrants més grans del grup que van notar que la gran majoria de noies més joves havien pogut parlar obertament d’autoplaer i fins i tot practicar-lo en comunitat amb les seves amigues. Exposaven que això era una gran milloria ja que elles fins a ser més grans no n’havien pogut parlar amb ningú.

Per acabar aquest apartat moltes de nosaltres vam començar tocant-nos restregant-nos amb altres objectes o amb les nostres mans, però van sorgir moltes històries explicant com havíem après, i com seguíem aprenent, a tocar-nos allà on toca, i com ens anàvem coneixent cada vegada més. Moltes vam coincidir en que impulsades pel “falopatriarcat” havíem començat a tocar-nos introduint objectes o els dits a la vagina obviant per desconeixement el clítoris amb molta obstinació pensant que això era el que la societat deia que havíem de gaudir.

Continuem aprenent i gaudint =)

  • Pressions socials, o meuques o frígides. Com a dones som sovint preses com a objectes sexuals, pel que a vegades tendim a la hipersexualització sense respectar els “tempos” de cadascuna per a iniciar-se amb l’autoplaer volent respondre a uns estímuls constants per part d’amistats i societat. Hem d’anar en compte ja que moltes ens hem sentit pressionades fins i tot en referent a la nostra pràctica de l’autoplaer. La pràctica de l’autoplaer és i ha de ser cent per cent lliure de pressions i per a aconseguir-ho hem d’anar amb compte de no ser partícips d’aquesta imposició de pressions, força més comuns del que ens pensem al “món alternatiu”.
  • Clitoriana o vaginal. Ni unes ni altre, prou d’intentar etiquetar. Segons el moment del cicle, emocional, ens agrada més tocar-nos més el clítoris, més a dintre la vagina, els voltants o a tot arreu. Si que es va comentar que sovint a l’hora de donar-nos autoplaer obviàvem la resta del cos sense fer ús de totes les zones erògenes que cadascuna té. Proposem acariciar-nos més i descobrir-nos més.
  • Autoimatge i autoplaer. Fer l’amor amb una mateixa sovint està molt relacionat amb la autoimatge que tenim ja que aquesta, amb tots les pressions heteropatriarcals, s’escola en els nostres moments d’autoplaer dificultant-lo. Com a idees es va proposar que l’autoplaer mateix era una eina per al treball que suposa dia a dia estimar-nos cada part de nosaltres i que com a idees podíem fer l’exercici de tocar-nos mirant-nos al mirall.
  • A mi no em consola ningú. No ens agraden els “consoladors” com a terme, ningú ni cap objecte ens ha de consolar de res, només volem gaudir ja sigui amb nosaltres mateixes o amb la companyia de diferents objectes com ara els dildos, en canvi ens encanten els dildos, plugs anals, boles xines, ous…
  • Pornografia? No va ser una de les temàtiques principals dintre d’experiències, però si que va anar sortint en la conversa i algunes dels llocs d’on el trèiem i quin porno ens excitava i quin no. Podeu trobar les planes webs, còmics, etc als recursos. No vam entrar massa en què en pensàvem però si que es va comentar que estaria bé fer un cafè
  • El famós squirt. Algunes tenim sempre l’ejaculació femenina sense controlar-ho, altres l’hem après a controlar i altres no l’hem experimentat mai. Es van compartir experiències així com pors al respecte. Podríem destacar el fet que per la experiència de les participants en el cafè no té perquè anar lligat a l’orgasme, que sovint ens genera situacions incòmodes perquè ens fa patir que la olor o el fet d’ejacular sobre l’altre persona pugui molestar. No sabem d’on prové científicament parlant, cap la possibilitat que provingui de la glàndula skene (remanent prostàtic?).
  • Masturbar-se com analgèsic menstruació. No hi ha més a dir vam compartir experiències de si ens analgèsia els dolors perimenstruals.
  • Escoltar-nos a nosaltres mateixes. Com a persones som canviants i hem après a no escoltar-nos i a no donar-nos temps dedicat a nosaltres mateixes. Hem de canviar-ho… què us sembla una cita romàntica amb una mateixa?

IDEES.

  • Prova, cuida’t, escolta’t i gaudeix!
  • Dedica’t temps per a l’autoplaer.
  • Calendari reivindicatiu amb fotos de nosaltres tacades amb la menstruació.

RECURSOS.

650_147689908112976565_1782728728606260_238866390_n
Petites Luxures